Penjo l'article que vaig enviar a el Diari El Punt i publicat el passat dimecres dia 8 d'octubre, això sí, amb el títol modificat (Drets i empadronament):
Suposem una família barcelonina que decideix passar els caps de setmana al seu apartament de la Costa Brava o la Cerdanya. Res que no s’hagi vist fins ara. Suposem ara un estudiant que, igualment, passa tota la setmana a una Universitat de la ciutat comtal i que el divendres torna a la seva ciutat. Qualsevol membre dels dos exemples fa vida a Barcelona durant cinc dies a la setmana, fent ús dels mateixos serveis públics i consumint igualment als seus comerços alimentaris, cinemes, supermercats, etc. Tanmateix, la família barcelonina paga 1€ a la setmana per estacionar el seu cotxe a la ciutat mentre que l’estudiant ha de pagar, ni més ni menys, que 92,25€ (i canviant-lo de lloc perquè el límit és de dues hores!) pels mateixos cinc dies. A sant de què, aquesta diferència abismal? Es deu únicament al fet que la família està empadronada a la ciutat de Barcelona i que l’estudiant és, oficialment, ciutadà d’una altra ciutat. Això és el que compta, per molt que el transport públic se sostingui també amb el que paguem els ciutadans no empadronats a Barcelona, i tantíssimes altres coses. És curiós que es segueixi un criteri com aquest per adquirir el distintiu de veí per a l’àrea verda en comptes de necessitar, per exemple, una còpia del contracte d’arrendament a Barcelona. I més tenint en compte que els joves estudiants solen tenir un nivell de renda menor per permetre’s aquest aparcament a preus de luxe asiàtic. Per què precisament l’empadronament? No serà que l’únic que importa a l’Ajuntament és que el 2011 la família votarà a Barcelona i l’estudiant no? Ai, ai!
Suposem una família barcelonina que decideix passar els caps de setmana al seu apartament de la Costa Brava o la Cerdanya. Res que no s’hagi vist fins ara. Suposem ara un estudiant que, igualment, passa tota la setmana a una Universitat de la ciutat comtal i que el divendres torna a la seva ciutat. Qualsevol membre dels dos exemples fa vida a Barcelona durant cinc dies a la setmana, fent ús dels mateixos serveis públics i consumint igualment als seus comerços alimentaris, cinemes, supermercats, etc. Tanmateix, la família barcelonina paga 1€ a la setmana per estacionar el seu cotxe a la ciutat mentre que l’estudiant ha de pagar, ni més ni menys, que 92,25€ (i canviant-lo de lloc perquè el límit és de dues hores!) pels mateixos cinc dies. A sant de què, aquesta diferència abismal? Es deu únicament al fet que la família està empadronada a la ciutat de Barcelona i que l’estudiant és, oficialment, ciutadà d’una altra ciutat. Això és el que compta, per molt que el transport públic se sostingui també amb el que paguem els ciutadans no empadronats a Barcelona, i tantíssimes altres coses. És curiós que es segueixi un criteri com aquest per adquirir el distintiu de veí per a l’àrea verda en comptes de necessitar, per exemple, una còpia del contracte d’arrendament a Barcelona. I més tenint en compte que els joves estudiants solen tenir un nivell de renda menor per permetre’s aquest aparcament a preus de luxe asiàtic. Per què precisament l’empadronament? No serà que l’únic que importa a l’Ajuntament és que el 2011 la família votarà a Barcelona i l’estudiant no? Ai, ai!
0 comentaris:
Publica un comentari